Una de les sèries més antigues del fons documental originat pel govern civil de Tarragona, dipositat a l’Arxiu Històric de Tarragona, és la corresponent a les associacions, la suma total d’expedients conservats passa dels dos milers i n’hi ha de tota mena i d’arreu de la demarcació. Relacionats amb el món de l’arqueologia destaquem dos expedients, el primer el de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense de l’any 1921 (signatura 1468) amb
únicament tres documents: una instància de petició d’inscripció en el registre d’associacions que signa el secretari, una còpia mecanografiada del reglament de l’entitat datada el 10 de maig, i una carta del President d’aleshores, Cosme Oliva Toda. El segon dossier que ens interessa és el referit al Patronat Provincial per al Foment de les biblioteques, arxius i museus arqueològics (signatura 1639) del període inicial del franquisme (1938-1940), el qual conté més d’un centenar de papers entre els que destaca la correspondència, amb cartes de nomenament dels seus membres, petició de la construcció d’un nou museu arqueològic i el decret-ordre de constitució.
La junta de govern era formada, el trenta d’octubre de 1939, per un president (el governador civil), un sotspresident (President de la Diputació) i una desena de vocals: un representant de l’arquebisbe, Mn. Jaume Toldrà i Redon, professor del seminari diocesà, Josep M.Faura Ubach, notari-arxiver del districte, Samuel Ventura i Solsona, l’únic funcionari del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs de l’Estat a Tarragona, Francesc Monravà López, arquitecte de part de la Comissió de Monuments, Manuel Aragonés i Virgili en nom de la FET i de les JONS a proposta del cap provincial del Movimiento i quatre persones de reconeguda talla en la cultura local: Pere Batlle Huguet, Florentino Alvárez Buscas, Josep Gramunt i Subiela i Josep M. Ixart i Moragas, a més del director de l’Institut de segona ensenyança.
En un ràpid repàs al contingut trobem el nomenament del comissari provincial d’excavacions arqueològiques, informes sobre devolució de peces, queixes de la degradació de la muralla romana per causa dels desaigües, les excavacions a l’antic convent de Santa Clara, etc.
Un altre expedient a comentar, però pertanyent a les terres de l’Ebre, és del Museu-Arxiu de Tortosa (1932-1933) que inclou exclusivament el reglament de funcionament intern i un balanç de comptes

Publicat a L’Arqueològica informa, Tarragona, núm. 18, març-abril de 2001, p. 3